1 1 adj. [LC] Més gran. La major part dels habitants. El major divisor comú de dos nombres. 1 2 adj. [LC] Més important, principal. El carrer major d'un poble. El pal major d'una nau. La vela major. L'altar major d'una església. La festa major d'un poble. Ofici major. Alcalde major. Sagristà major. Músic major. 2 adj. [MU] Que és format per sons situats a la distància d'un to, de dos tons, de quatre tons i un semitò diatònic, o de cinc tons i un semitò, s'aplica a intervals musicals. Intervals majors. Una tercera major. 3 adj. i m. i f. [AD] [DR] major d'edat Que, pel fet d'haver arribat a una edat que estableix la llei, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política. Els infants han d'anar acompanyats d'una persona major d'edat. 4 1 m. [LC] Superior, cap, primer, de certes comunitats, de certes corporacions, etc. 4 2 adj. [DE] Que administra els recursos d'una unitat de l'exèrcit. Sergent major. 4 3 m. [DE] Cap de l'exèrcit d'alguns països, equivalent al comandant de l'exèrcit espanyol. 5 m. pl. [AN] [HIG] [LC] Ascendents.
